Amunt, si encara hi ets és un plaer
Haver aguantat la vida amb tu
Ens ha ajudat el fons on tot és fosc
Quan ho veiem tot perdut
Avui, vull ser l’ombra del núvol blanc
Vull sentir que sóc aquí
No miris avall que tremola el pols
Ves-te’n cap amunt

Alça el vol, marxa lluny
I què importa si ningú ho entén?
Que les mateixes pors que ens ceguen
Són finestres plenes de llum
I alço el vol, marxo lluny
I què importa si ningú ho entén?
El que es pugui dir de mi, el que pensarà la gent
Vull anar guanyant la vida sense anar perdent el temps

Ei! No hi haurà gàbies per a tants ocells
I a dins l’aire no ens calen papers
No sé què diuen els teus petons
Però no hi ha llei que pari la veritat que creix
No hi haurà gàbies per a tants ocells
I a dins l’aire no ens calen papers
No sé què diuen els teus petons
Però no hi ha llei que pari la veritat del vent
Segur que la incertesa em fa seguir
Potser no saber en el fons em fa feliç
Diguem qui podria saber millor que tu
Els cops que has vençut l’angoixa i has viscut
Per mi no cal que deixis de fer res
Vull que sentis que ets aquí
Si algun dia et perds segur que et serveix
Si ara et ve de gust ves-te'n cap amunt

Marxa lluny
I què importa si ningú ho entén?
Que les mateixes pors que ens ceguen
Són finestres plenes de llum
I alço el vol, marxo lluny
I que importa si ningú ho entén?
El que es pugui dir de mi, el que pensarà la gent
Vull anar guanyant la vida sense anar perdent el temps

Ei! No hi haurà gàbies per a tants ocells
I a dins l’aire no ens calen papers
No sé què diuen els teus petons
Però no hi ha llei que pari la veritat que creix
No hi haurà gàbies per a tants ocells
I a dins l’aire no ens calen papers
No sé què diuen els teus petons
Però no hi ha llei que pari la veritat del vent