I un dia marxaré
I m'enviaré postals
En una casa de paper
Al mig de la lluna

I un dia jo què sé (i un dia tu què saps)
I un dia no sé com (i un dia no saps com)
Un dia
Un dia ho faré

Perquè a casa meva ens estampem
Contínuament amb el terra
Una vegada i una altra
I aquesta és la nostra guerra

Abraçats a les faroles
Que il•luminen l'avinguda
Pujo i baixo vivint sempre
Com una bala perduda

Són mentides
Les que buiden les persones
Són les veritats i els somriures
I totes aquestes coses

El que ens empeny a viure
Amb totes aquestes ganes
Moltes vegades ens emprenyem
I continuem igual
Moltes vegades no ho entenem
I continuem igual
Plorem, riem, vivim
I alguns "ratus" ens avorrim, i et dic que:

Els passos importants es solen fer sense roba

La vida passa, no la passis de dol
La vida és curta dintre dels teus llençols
La vida és el que passa abans de la mort
La vida és maca, i més maca quan tens sort

Els moments explicant el què ha de passar
Els núvols creixen i la pluja caurà
I si vols escapar...
I ens enviarem postals...

I on estàs? Estic a la lluna
Quan vindràs? Estic a la lluna
Encantat, estic a la lluna
Encantat, estic a la lluna

Estic a la lluna...