[Estrofa 1]
Prou de plors, treu la veu
Queden restes de claror
No recorden els cantants
Recorden les cançons
Prou de plors, i canta lent
Com qui marxa d'un combat
Doncs saps bé que els agradava
Com vau fer tants anys plegats
I entremig de la gentades
I davant de les multituds
Si algun dia defalleixen
Canta fort fins als aguts
Prou de plors

[Estrofa 2]
Va ensenyar-nos com es dona
Quan no estàvem preparats
Però el secret va revelar-se
I ja no l'hem oblidat
I va ser un goig, i va ser un desastre
I va ser màgic qui va ser humà
I si un dia te n'oblides
Sentiràs la gent cantar
Però els confins de les galàxies
A través del llamp i el tro
Fins a un àngel que va caure
Però cantava de debò
Prou de plors
[Outro]
Na-ra-na-ra-na-ra-na-ra
Na-ra-na-ra-na-ra-ra
Na-ra-na-ra-na-ra-ra-ra
Na-ra-naa-ra-ra-ra-ra
Prou de plors