Com era la teva veu?
S’assemblava tant
A un ocell
També a un gat
I a una guineu

Ja ho saps
Que la trobo a faltar
M’ajudava a dormir
També a pensar
Era casa
Una espelma encesa

Com era la teva veu?
Sense afinar
Ni mala fe
Sempre callava
Tot allò dolent

I ara estàs
Tant a prop
Que noto l’alè
Tothom parla
I no et sento bé

No et sento bé
No et sento bé
No et sento bé
No et sento
Ja ha passat
Tant de temps
Però sé que hi ets
Quan obro la porta
I grinyola sense voler